Si les barbes del veí veus tallar…
11/12/2009 at 21:02 Salvador Garcia i López 6 comentaris
Resolució d’una situació kafkiana de les moltes que es veuen a diari a les nostres ciutats, aquesta centrada en jardineria pública.
Un aclariment: Atila és glifosat 36 %. De l’altre herbicida del que parlen, no tinc ni idea, no apareix al registre.
L’Atila es va prohibir perquè a la fulla de seguretat (per transport i emmagatzematge) apareixia com a Tòxic, encara que en la fulla del registre (pel seu ús) és un producte innocu però irritant (per les mateixes raons el vinagre també s’hauria de prohibir a Vitoria).
Pitgeu al següent enllaç:
Salvador Garcia
Entry filed under: Curiositats, Generació de debat, Notícies dels espais verds.
6 comentaris Add your own
Deixa un comentari
Trackback this post | Subscribe to the comments via RSS Feed
Bloc de l'APEVC 
1.
Jaume | 12/12/2009 a les 20:34
L’acumulació de glifosat no pot arribar a ser perjudicial per a un arbre dins un escocell?
Jaume
2.
Salvador Garcia i López | 13/12/2009 a les 03:22
Hola Jaume.
A veure, en principi el glifosat (i alguna de les marques més conegudes d’ell) es va vendre com a sistèmic no residual.
Però sembla ser que estudis fets per laboratoris aliens als fabricants demostren que en realitat ho es, i als EE.UU. ja no permeten ni que facin publicitat dient-lo ni que posi als envasos que no és residual. Tot això en agricultura, es clar.
Per un altre costat molta gent sospita (entre ells jo mateix) que el seu efecte repetitiu sobre alguns arbres no és gens innocu. Els fabricants es defensen dient que tenen molta experiència en olivera i que a aquesta no li passa res. L’olivera és el pitjor exemple ja que ho suporta tot i si tots els arbres es comportessin com les oliveres ser jardiner seria molt fàcil.
El cert és que no s’han fet ni es fan proves ni estudis en jardineria i que no poden afirmar que els seus efectes siguin menyspreables, l’experiència ha demostrat per exemple que l’ús repetit d’herbicides aprop de les ginestes (tenint cura) les acaba eliminant a mig- llarg plaç.
Per tant no podem dir ni que si ni que no, però sospito que a la llarga si.
3.
José Manuel | 13/12/2009 a les 21:18
Hola a tothom.
Glifosato és la matèria activa de Roundup (Monsanto).
Us adjunto el link de la contra de La vanguardia del 8/4/2009 sobre els estudis realitzats per el Dr. Gilles-Eric Séralini sobre els efectes de Roundup aplicat en trangènics a les cèl-lules humanes: directament les mata.
Per una banda la cadena alimentària i per l’altra l’acumulació en el cos humà a través de la inhalació, l’absorció a través de la pell, mucoses, etc etc
Com que els vegetals són els principals objectius d’un herbicida, també acumulen als seus teixits el que absorbeixen del terra després de reiteratives aplicacions del producte.
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2009/04/08/pagina-56/77385224/pdf.html?search=S%C3%A9ralini
Salutacions
José Manuel
4.
Salvador Garcia i López | 14/12/2009 a les 19:23
Hola Jaume.
És cert el glifosat és la matèria activa del Roundup, però també d’un munt de marques més, és una matèria activa sense patent i la fabriquen un parell de fàbriques a tot el mon i desprès l’envasen diversos fabricants afegint els seus diferents additius.
No tinc cap interès a favor ni en contra dels fabricants de productes fitosanitaris d’origen químic, també els hi han de biològics, però l’article al que fas referència o està mal redactat o no m’aclareix gens del que defensa el Sr. Seralini.
El OGM (organisme geneticament modificat) que vol patentar Monsanto és resistent al glifosat, NO conté glifosat, la qualcosa com podeu pensar és molt diferent. A aquestes plantes els hi han introduït uns gens naturals que es troben a moltes males herbes i que les fa resistents al glifosat per diferents vies metabòliques. Per tant no podem dir que per aquest fet ens anem a intoxicar ja que algunes de les plantes que naturalment contenen aquest gen les fem servir a amanides. L’idea de Monsanto és que si els conreus són resistents al glifosat llavors en podrem llençar molt més als conreus sense por de cremar-los i és d’aquí d’on pensen treure el benefici i no només de vendre les llavors (això si que em sembla èticament discutible i mediambientalment inacceptable).
Estic d’acord que els estudis que realitzant els laboratoris haurien d’ésser públics i que s’haurien de fer en centre públics però l’estudi que descriu en rates que a fet ell no només no m’aclareix res sinó que em fa dubtar de com l’ha fet: ¿Li ha afegit glifosat al blat de moro OGM per alimentar les rates? Llavors poc els hi ha passat.
¿Que vol dir que el glifosat mata les cèl·lules humanes? Es clar que les mata, i la sal, i el vinagre i el suc de llimona, i l’aigua destil·lada… aquesta és una informació fora de context o una afirmació demagògica.
La presència de residus fitosanitaris en alimentació humana i els seus possibles efectes als éssers humans està molt controlada, més del que la majoria creieu, però estem parlant de jardineria i no d’agricultura (i crec que aquí no és el lloc de discutir això). Si esta ben feta l’aplicació, a menys que ens mengem les plantes dels jardins (cosa poc recomanable ja que la majoria són tòxiques i si ho fas el problema més petit que tindràs serà que continguin glifosat) és difícil que ningú pugui intoxicar-se amb ell ja que les vies respiratòria o de contacte són gairebé impossibles.
Una altre cosa són les aplicacions i els aplicadors, estic fart de veure jardiners fent servir herbicides sense protecció a les 12 del migdia al mes d’agost (i cridar-lis l’atenció), aquests no es que es puguin intoxicar és que mereixen intoxicar-se i quedar estèrils per no transmetre els seus gens (perdoneu però em cabregen molt).
Respecte al glifosat una cosa més que crec que està confonent als que no entenen de fitosanitaris: residual no vol dir que quedi a les plantes tractades (que deixa socarrimades sinó són resistents) sinó que roman al terreny acumulant-se en el temps (o trigant massa temps en degradar-se).
Per una altre banda els efectes sobre la salut humana a que feu referència no tan sols es deuen als fitosanitaris sinó a tots els productes químics en general, que portem a la roba, als mobles, als plàstics, a les pintures de les cases, als recobriments dels envasos, als perfums, productes de neteja, medicaments etc. etc. i els únics que tenen mala premsa i és controlen rigorosament són els fitosanitaris, però crec que hores d’ara ja no són ni molt menys els més importants.
5.
Jaume | 14/12/2009 a les 22:52
Està quantificada d’alguna manera la diferència de desherbar químicament o mecànicament?Parl de diners.
Jaume
6.
Ventura | 29/12/2009 a les 15:49
Creo que hi ha bastant confusió en moltes coses que és diuen en relació als transgenics:
1) Monsanto no vol patentar la soja ressistent al glifosat, la té JA patentada des de el 98 ( http://www.monsanto.com/who_we_are/history.asp)
2) Pel que fa al origen del gen que incorpora la soja resistent és important precisar que ve de la bacteria Agrobacterium (Molecular basis for the herbicide resistance of Roundup Ready crops, T. Funke et al., PNAS 2006 103:13010-13015). Clar que és un gen natural, i que es troba en moltes males herbes, però el desenvolupament de males herbes resistents al glifosat es deu, normalment, a la presió del us intensiu que és fa del herbicida, no és gaire “natural”. Aquest us intensiuaumenta encara més si tenim un cultiu resistent.
3) per altra banda, en el article de la Vanguardia es diu que la soja i el blat de moro incorporan glifosat, Això no es cert, o al menys es inexact.
Estic d’acord en que es centra massa l’atenció en els fitosanitaris quan hi han molts mes coses…
Perdoneu per les faltes en catalá.